Marc Rossell, secretari d’Estat de Digitalització del Govern d’Andorra, apunta l’estratègia de transformació digital del país sobre el propòsit de millora dels serveis públics i la integració dels sistemes d’informació geogràfica al si de l’Administració. Ha parlat així per a CIO España.

L’arribada d’un any nou suposa sovint un nou punt de partida, una oportunitat de millora i un al·licient per assolir els objectius que definim. Per al Govern d’Andorra, aquest 2025 obre camí a un nou pla de transformació digital amb què l’executiu del país ambiciona millorar la qualitat dels serveis públics que brinda als seus ciutadans. La tecnologia és i serà la gran columna sobre la qual el Principat d’Andorra treballarà els dotze mesos vinents.

Sobre això ha parlat en una entrevista per a CIO España Marc Rossell, secretari d’Estat de Transformació Digital del Govern d’Andorra. «Encarem els pròxims 365 dies amb el propòsit de continuar escalant als índexs mundials de transformació digital», assegurava. Tota una declaració d’intencions que, com no podia ser altrament, ve acompanyada d’un increment de la inversió en l’àmbit destinat a les TI i a la innovació.

Un pla vertebrat sobre quatre eixos

Va ser arran de la pandèmia desencadenada per la Covid-19 quan el Govern va impulsar la Secretaria d’Estat de Transformació Digital en un esforç per dotar d’un protagonisme més gran una cartera estratègica. Des de llavors, revela Rossell, la partida pressupostària ha augmentat: «S’ha multiplicat per dos». Això, insisteix, denota l’esforç de l’Administració per oferir millors serveis als andorrans, un dels objectius crítics del pla de transformació digital que acaben d’estrenar. Aquest full de ruta, afirma, «ens permet afrontar una sèrie de reptes amb vista al pròxim 2030». Per això es recolzen en quatre pilars estratègics -Administració, tecnologia, empresa i capacitació general de la ciutadania-, i una sèrie d’objectius a mitjà termini que els permetin catapultar la digitalització i la innovació del Principat per consolidar-lo com a referent en la matèria.

Entre les grans fites que Rossell destaca, cal esmentar el funcionament correcte de tota la seu electrònica, ampliant els tràmits de què poden gaudir els ciutadans i les empreses. «L’oferta digital que hem dissenyat situa l’usuari al centre. Quan parlem de transformació digital no només ho fem de tecnologia, sinó de posar el ciutadà al centre per transformar la manera com aquest es relaciona amb l’Administració». De la mateixa manera, el representant institucional apunta a un canvi en la manera de treballar: «Advoquem per un enfocament en processos a partir de l’escolta activa de la ciutadania amb tallers participatius. D’aquesta manera coneixem què esperen de la mateixa Administració i engeguem recursos que veritablement serveixen d’ajuda a les organitzacions i els veïns».

En aquest sentit, el portaveu rescata un parell d’exemples per il·lustrar els esforços del Govern. «Hem engegat un programa d’ajuda a les empreses que es volen digitalitzar amb un catàleg de solucions ad hoc que contempla des de les infraestructures fins a la ciberseguretat. A més, impulsem l’Agència Nacional de Ciberseguretat i una llei específica en aquests termes per incrementar la nostra resiliència». Segons Rossell, «es diu que les administracions públiques no tenen prou agilitat per competir amb l’empresa privada per tot el legacy que acumulen, però nosaltres hi estem treballant»

“El nostre propòsit és continuar escalant als índexs de transformació digital”

Marc Rossell, secretari d’Estat de Digitalització del Govern d’Andorra

De la criticitat de la dada als primers passos en IA

L’Administració andorrana ha posat el focus en els sistemes antics heretats i ha optat per una migració al núvol per tal de modernitzar-se. En termes d’infraestructura, explica el secretari d’Estat, «hem creat l’Agència d’Intel·ligència de la Dada amb un objectiu doble: d’una banda, analitzar i optimitzar les dades que rebia l’Administració per diferents vies, per prendre decisions informades i estratègiques que redundin en benefici del ciutadà; de l’altra, donar resposta a les necessitats i les peticions dels ministeris». Això, considera, els farà molt més competitius en treballar amb una dada «única i interoperable». De moment, l’Agència està fent els seus primers passos per organitzar aquest ecosistema de dades, encara que l’objectiu final del Principat consisteix a aplicar sistemes d’intel·ligència artificial (IA) per poder «explotar-los» en funció dels interessos i els objectius estratègics recollits en el pla de transformació digital.

En esmentar el terme IA, Rossell s’atura a reflexionar: «Cada vegada més proveïdors ens proposen solucions basades en aquesta tecnologia, però de moment estem definint les àrees on ens pot ajudar a millorar i aportar valor realment. És un salt tecnològic que farem, però primer volem organitzar l’ecosistema de dades i centrar-nos en solucions que atorguin més eficiència a les empreses i a l’Administració, per garantir d’aquesta manera la robustesa del sistema i la seguretat». Tot i això, insisteix, han fet els seus primers passos i han elaborat un codi ètic per a l’ús responsable de la IA.

Sistemes d’informació geogràfica

Des de fa anys, segons relata el mateix Rossell, l’Administració andorrana fa servir elements i sistemes cartogràfics per donar resposta a algunes de les seves necessitats. Recentment, la Secretaria d’Estat de Transformació Digital del Govern d’Andorra ha ampliat el seu acord de col·laboració amb Esri per unir cartografia i digitalització per tal de donar ales al pla de transformació digital. En concret, l’executiu ha incorporat al seu full de ruta de digitalització els Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS, en anglès) del proveïdor californià, una solució tecnològica d’avantguarda que permet a les administracions públiques dotar les dades de context i visualitzar-les de manera clara i senzilla, de manera escalable, personalitzada i interoperable.

En paraules del portaveu, «aquesta solució ha estat determinant per a la millora de les polítiques socials del país, com també per a la millora del medi ambient, el turisme o la gestió de la mobilitat». Integrar al si de l’Administració aquests sistemes ha permès al Govern l’accés a les dades en temps real, atès que possibilita prendre decisions informades de manera immediata, i aturar el problema de manera holística i transversal.

Així, per exemple, els ciutadans d’Andorra poden consultar l’estat del trànsit en temps real, com també l’aforament dels diversos espais de la ciutat, fonamental en espais reduïts que es congestionen amb l’arribada massiva de turistes. Gràcies a aquesta tecnologia, les autoritats poden regular l’entrada de turistes al país; no obstant això, aquest és tan sols un mínim exemple de tot el que es pot fer amb els GIS i les aplicacions que se li brinden al Principat.

Balanç i reptes

Amb el punt final del 2024, Rossell aprofita per fer balanç: «Estem molt satisfets en relació amb els projectes que hem impulsat i l’escalada de posicions a l’Índex Europeu de Digitalització. El 2021 estàvem a la posició 26, és a dir, a la cua dels països europeus; avui, però, estem a l’onzena. Hem avançat significativament i tenim determinació per continuar-ho fent», ha dit. El repte per al 2025 té a veure amb dur a terme el pla ja definit, millorar l’observabilitat de les dades i impulsar decisions estratègiques que millorin no només la competitivitat i la productivitat d’Andorra i les seves organitzacions sinó que també millorin la vida dels seus ciutadans.