La informació és poder i el robatori de dades és una de les principals amenaces a la qual s’enfronten les empreses i els individus. A mesura que les tecnologies avancen, els mètodes d’atac també ho fan, i cada cop esdevenen més sofisticats.

La intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic o machine learning (ML), estan transformant tant la ciberseguretat com les tècniques emprades pels cibercriminals per dur a terme atacs de robatori de dades.

La doble cara de la intel·ligència artificial

La intel·ligència artificial ha revolucionat diversos sectors, des de la medicina fins a la manufactura. Tanmateix, també ha obert noves oportunitats per als cibercriminals. De la mateixa manera que les empreses utilitzen la IA per millorar-ne la seguretat, els atacants estan aprofitant aquesta tecnologia per llançar atacs més eficaços i difícils de detectar.

Els ciberdelinqüents ara fan servir algoritmes d’IA per automatitzar els seus atacs, fer-los més precisos i augmentar-ne l’escala. El robatori de dades ja no depèn d’atacs massius de pesca, sinó de campanyes molt més dirigides, conegudes com a pesca dirigida (spear phishing), en els quals els atacants poden estudiar i perfilar les víctimes fent servir big data i eines d’anàlisi impulsades per la IA. Aquesta informació permet dissenyar missatges convincents i altament personalitzats que augmenten la probabilitat d’èxit.

El paper de l’aprenentatge automàtic als atacs

L’aprenentatge automàtic, una subdisciplina de la IA, es fa servir per entrenar sistemes que puguin millorar amb el temps a partir de les dades que processen. Els cibercriminals utilitzen aquestes capacitats per perfeccionar les seves tècniques d’atac.

Per exemple, els models de ML poden analitzar grans quantitats de dades en temps real, i identificar vulnerabilitats als sistemes de seguretat d’una empresa o al comportament dels usuaris. Això els permet adaptar les seves tàctiques i crear codi maliciós que evadeixi les mesures de seguretat tradicionals, com els antivirus, que depenen de patrons predefinits. Amb l’ML, els atacants poden llençar atacs més personalitzats i específics, i augmentar l’efectivitat del robatori de dades.

Intel·ligència artificial a la pesca i el programari de segrest

La pesca, una de les tàctiques més comunes per al robatori de dades, també ha estat millorada per la IA. Amb l’ús d’algorismes, els pirates informàtics poden crear correus electrònics i llocs web falsos gairebé idèntics als originals, cosa que augmenta les probabilitats que la víctima caigui al parany. A més, els bots impulsats per la IA poden enviar aquests correus massivament i ajustar les estratègies d’atac en funció de les respostes que reben, i optimitzar-ne contínuament l’enfocament.

Un altre atac que ha guanyat atracció en els darrers anys és el programari de segrest, en el qual els cibercriminals segresten les dades d’una empresa o individu i exigeixen un rescat per alliberar-les. La intel·ligència artificial ha permès que els atacants llancin atacs de programari de segrest més sofisticats i a més gran escala. Mitjançant l’aprenentatge automàtic, els cibercriminals poden analitzar el valor de les dades segrestades i ajustar les demandes de rescat segons el poder adquisitiu de la víctima. A més, poden identificar els sistemes més vulnerables per maximitzar l’impacte dels seus atacs.

Hipertrucatges i robatori d’identitat

Una de les aplicacions més alarmants de la intel·ligència artificial al robatori de dades és l’ús d’hipertrucatges, una tecnologia que fa servir algorismes avançats per crear imatges, vídeos o àudios falsos de persones. Això ha dut el frau i el robatori d’identitat a un nou nivell.

En el passat, els atacs de suplantació d’identitat es basaven en simples intents d’imitar la veu o l’estil d’escriptura d’una persona. Ara, amb els hipertrucatges, els atacants poden crear vídeos d’individus dient coses que mai no han dit o àudios falsos que sonen indistingibles de la realitat. Això pot ser utilitzat per enganyar empleats o executius d’una empresa, fent-los creure que estan interactuant amb algú de confiança i, d’aquesta manera, robar informació delicada o diners.

Noves defenses impulsades per la intel·ligència artificial

Tot i els avenços en les tècniques d’atac, la IA també és utilitzada com una poderosa eina defensiva. Les solucions de ciberseguretat impulsades per la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic són capaces de detectar i respondre a amenaces en temps real. Aquests sistemes poden analitzar grans volums de dades de xarxa i detectar patrons de comportament anòmals que podrien indicar un atac en curs.

L’aprenentatge automàtic també és clau en la detecció de noves formes de programari maliciós i programari de segrest. A mesura que els models d’IA aprenen a partir de les dades que processen, són capaços d’identificar comportaments sospitosos en fitxers i programes abans que els sistemes tradicionals els puguin reconèixer. Això permet una resposta proactiva davant les amenaces emergents.

A més, la IA permet a les empreses simular atacs per identificar vulnerabilitats abans que els cibercriminals les puguin explotar. Els models predictius analitzen una varietat de factors, des del trànsit de xarxa fins al comportament de l’usuari, per anticipar-se a possibles bretxes de seguretat i corregir-les a temps.

El futur del robatori de dades i la intel·ligència artificial

El futur del robatori de dades està inextricablement lligat al desenvolupament de la intel·ligència artificial. Tot i que les noves tecnologies brinden oportunitats increïbles per millorar la seguretat, també ofereixen als cibercriminals eines més poderoses per llançar atacs més sofisticats i nocius.

A mesura que la IA continuï avançant, és probable que vegem un augment en els atacs impulsats per aquesta tecnologia, des de l’automatització d’atacs a gran escala fins a la creació d’armes cibernètiques més avançades. Tot i això, al mateix temps, les empreses que inverteixin en solucions de ciberseguretat basades en la IA estaran més ben posicionades per enfrontar-se a aquestes amenaces.

El desafiament serà continuar innovant al camp de la ciberseguretat, tot desenvolupant eines de defensa que puguin avançar-se als atacants. En aquest panorama, la clau estarà en l’equilibri entre l’adopció de noves tecnologies i la implementació de sistemes robustos per protegir les dades en un entorn digital que està en canvi constant.

El futur de la ciberseguretat dependrà en gran manera de com es desenvolupi aquesta batalla entre atacants i defensors, impulsada per la intel·ligència artificial.