La comunicació assossegada i la informació sobre les conseqüències d’aquesta pràctica, claus per a la prevenció.

La comunicació en un ambient assossegat, com també la informació sobre la prevenció d’aquestes pràctiques (que alerta sobre les seves conseqüències més funestes) i l’empatia són claus per gestionar l’enviament de contingut íntim per mitjans digitals a la primera joventut.

El sèxting és una pràctica cada cop més comuna entre adolescents. Moltes vegades comença de manera innocent: una parella s’agrada i intercanvia missatges afectuosos, i a poc a poc la conversa puja de to. Per exemple, pot passar que algú digui: «Si m’envies una foto, et prometo no ensenyar-la a ningú».

Tot i això, el que va començar com un gest de confiança pot convertir-se en un problema quan aquesta foto acaba, sense el consentiment de qui la va enviar, compartida amb d’altres. Imagina que la Laura li envia una imatge al seu xicot, que després d’una ruptura decideix mostrar-la als amics per despit. En pocs minuts, tota la classe té la imatge, i la Laura s’ha d’enfrontar al judici i les burles dels companys. Parlar amb ells sobre casos reals com aquest els pot ajudar a entendre les conseqüències de les seves decisions.

Què és el sèxting?

El sèxting, entès com l’enviament de continguts sexuals mitjançant dispositius digitals, s’ha convertit en una pràctica habitual entre adolescents, que sovint subestimen els seus riscos. Entre els factors que els fan vulnerables destaquen la manca de consciència sobre la privadesa i els perills associats, la pressió social i la immediatesa de la tecnologia. Segons la «Guia sobre adolescència i sèxting» de l’Observatori de la Seguretat de la Informació, pertanyent a l’Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació espanyol, aquesta pràctica pot derivar en problemes greus com ara el ciberassetjament, la sextorsió o la difusió massiva d’imatges, cosa que pot afectar la salut emocional i social del menor.

Per prevenir aquestes situacions, és important explicar a l’adolescent com tenir cura de la seva privadesa i evitar compartir imatges comprometedores. Una bona manera de fer-ho és recordar-li que, encara que confiïn en algú ara, no poden controlar allò que aquesta persona faci en el futur. També se’ls pot ajudar a identificar la pressió social que sovint és darrere d’aquestes accions, per mitjà de frases del tipus «Si m’estimes, m’ho demostraries».

A més, reforçar la seva autoestima i ensenyar-los a dir «no» amb fermesa és fonamental perquè no sentin la necessitat de cedir davant d’aquestes pressions. Si ja ha succeït un cas de sèxting, és vital actuar amb empatia i calma: de manera que se’ls ajudi a informar de la situació. En aquest context, és crucial parlar amb els que difonen el contingut per frenar-ne la circulació, i, si cal, cercar suport psicològic per superar l’impacte emocional. Amb aquestes eines, els podem acompanyar perquè facin un ús més segur i responsable de la tecnologia.