Amb l’estafa del ‘sí’ els ciberdelinqüents busquen fer-ne de les seves, encara que necessiten dades personals de les seves víctimes… que per desgràcia no són tan inaccessibles

«Sí?». De sobte, una trucada inesperada ens sobresalta, mentre estem concentrats en un informe important de la feina. Per uns instants apartem la mirada de la pantalla i optem per respondre a la trucada: no és la primera que rebem aquest matí, però estem esperant una transacció financera i… Sorpresa: ningú respon a l’altra banda, simplement pengen, sense ni mitja paraula. Estranyats, tornem a la feina… fins que en un moment d’inspiració hem maleït la nostra mala sort: hem picat a l’ham, l’estafa del sí. I no serà perquè no ens n’han bombardejat darrerament amb avisos constants… Quina imprudència. Les conseqüències són evidents: amb l’enregistrament de la nostra veu, a partir d’ara, els ciberdelinqüents tindran via lliure per contractar qualsevol subscripció, suplantar la nostra identitat en multitud de tràmits i, la cosa més preocupant, fer operacions bancàries sense control. Un desastre en tota regla… o no tant?

«Encara que pugui semblar-ho d’acord amb les notícies alarmistes que estem veient últimament, contestar ‘Sí’ a una trucada no compromet automàticament la nostra seguretat ni la de les nostres dades», assegura Josep Albors, director d’Investigació i Conscienciació d’ESET España. I és que per fer una suplantació d’identitat calen molts més requisits que una única paraula amb la nostra veu. Respirem alleujats.

Molt més que la veu

Sigui com sigui, això no amaga una realitat preocupant: les estafes se segueixen succeint sense control. I això que no es té constància de les campanyes massives ni encara es disposa d’un nombre aproximat de casos denunciats on els delinqüents hagin fet servir aquesta tècnica del sí. «Per contractar algun servei o demanar un crèdit cal que els delinqüents obtinguin documentació oficial que ens identifiqui (DNI, dades d’abonat o contracte, etc.), cosa que per desgràcia sol passar sovint. Realment, contestar o no amb un ‘sí’ a una trucada i que ens gravin la veu no influirà substancialment en el nombre d’estafes que es produeixen, ja que els delinqüents ja en tenen prou  amb la documentació robada», afirma Josep Albors.

S’ha parlat molt de l’alternativa de no utilitzar el ‘sí’ com a fórmula a l’hora de respondre una trucada, i, en comptes, fer-ho amb un ‘hola’, ‘bones’, ‘digui’ o fins i tot amb ‘bai’ (en èuscar). Però no és així. «A efectes pràctics, seria igual d’inefectiu si els delinqüents no compten prèviament o obtenen documentació personal que ens identifiqui, per més que algunes alertes ens hagin espantat amb aquest tema. És molt més important estar atents davant de possibles filtracions o robatoris de dades per saber com reaccionar davant els casos de pesca dirigits que es puguin produir a les setmanes o mesos posteriors.»

Les estafes que no s’aturen

Les estafes telefòniques es mantenen en auge, més mitjançant apps de missatgeria o SMS. Tot i això, també es detecten trucades fraudulentes dels que es fan passar per proveïdors d’energia, telefonia o banca per obtenir dades personals. «Actualment, està molt activa l’estafa de la falsa oferta de treball (a través de missatges directes o grups de WhatsApp), el paquet retingut a Correus (o una altra agència de transport) o les enquestes falses que a canvi ens ofereixen premis atractius.»

Val més prevenir que lamentar, per això qualsevol trucada no sol·licitada, vingui d’on vingui, l’hem de posar sota sospita. «Els delinqüents van aprendre fa temps a suplantar l’identificador de les entitats bancàries, i per això el millor consell és evitar donar dades personals per telèfon si rebem aquest tipus de trucades, a més d’anar a una oficina de la nostra entitat o fer nosaltres mateixos la trucada», explica Josep Albors. Sempre amb una màxima present: per defecte no hem d’agafar aquelles trucades telefòniques el número de les quals no coneixem, tret que n’estiguem esperant una de molt concreta.